Com analitzen els fabricants professionals d'acoblaments de diafragma les tensions de membrana generades pel parell? Un acoblament de diafragma és un conjunt de connexió rígid que no es pot desenganxar durant el funcionament normal de la màquina; la màquina s'ha d'apagar per desconnectar-la. Prenent com a tema d'estudi un diafragma de vuit forats en forma de cintura, les forces que actuen sobre l'acoblament es classifiquen en quatre tipus i es proporcionen mètodes de càlcul per a cadascun.
Tensió de la membrana generada pel parell. Sigui el parell transmès $T$ (N·m) i el nombre total de diafragmes $m$. Per a una configuració de 8 parabolts, les hipòtesis simplificadores indiquen que el parell d'un sol diafragma és $T_1=T/m$, i la força a cada cargol principal és $F=T/(4mR)$.
Deformació de flexió al llarg de la direcció axial causada per la desalineació de la instal·lació axial. Aquest desplaçament s'aplica axialment als forats dels cargols; els desplaçaments radials i axials estan restringits. Les restriccions s'apliquen als forats dels cargols als dos extrems, mentre que la càrrega s'aplica als forats centrals, la qual cosa permet que el sistema sigui tractat com una estructura estàticament determinada, simplement suportada.
Tensió de flexió causada per la desalineació angular de la instal·lació. La desalineació angular real provoca una deformació periòdica de flexió del diafragma al llarg de la direcció axial; aquest és un factor crític que determina la vida a fatiga del diafragma d'acoblament. A partir de la desalineació angular, es calcula el desplaçament axial dels forats dels cargols, amb els desplaçaments radials i axials restringits. La magnitud del moment de restauració $H$ es pot determinar a partir de la inclinació angular. Atès que el desplaçament angular del diafragma d'acoblament és típicament molt petit, la deformació es troba dins del rang de deformació petita, permetent l'anàlisi mitjançant la teoria de la flexió de petita deflexió de plaques primes.
Tensió centrífuga generada per inèrcia durant la rotació a gran velocitat. Suposant que els cargols i l'acoblament del diafragma estan fets del mateix material, es poden calcular les seves respectives masses; a partir de les seves posicions i ubicacions angulars, es pot determinar la força centrífuga que actua sobre el centre de massa global. Les forces inercials centrífugues són crítiques en l'anàlisi de tensions estructurals per a maquinària d'alta velocitat; aquestes forces es poden aplicar com una càrrega radial definida per $F=(2\\pi n/60)^2rp$, dirigida radialment cap a fora. Les condicions de límit impliquen restringir els desplaçaments radials, circumferencials i axials als forats centrals dels cargols, sense que s'apliquin altres càrregues a la perifèria.
