Els acoblaments de diafragma es poden classificar en funció de factors com el material i el nombre de diafragmes.
Segons el nombre de diafragmas, es classifiquen en tipus de diafragma simple i de doble diafragma; la distinció entre ells rau en les seves respectives capacitats per adaptar-se a diverses formes de desalineació.
Pel que fa als materials, el cos principal de l'acoblament és normalment d'acer (per exemple, S45C) o aliatge d'alumini.
Pel que fa a la configuració estructural, les opcions inclouen tipus amb un eix intermedi; el disseny de l'eix intermedi permet la instal·lació i la retirada sense moure la maquinària connectada. Els acoblaments de diafragma esglaonat ofereixen capacitats superiors de compensació de desalineació, que permeten fins a dues vegades la desalineació angular dels acoblaments d'engranatges, mentre exerceixen forces de reacció baixes durant el desplaçament radial. Són altament flexibles i toleren un cert grau d'excentricitat, desalineació angular i desviació axial. A més, són adequats per a entorns d'alta temperatura (-80 graus a +300 graus) i condicions de funcionament dures, garantint un rendiment segur enmig de cops i vibracions.
Pel que fa als mètodes de connexió, la interfície d'eix a acoblament utilitza normalment una connexió de claveguera o un disseny sense clau (com els tipus de màniga de subjecció o d'expansió).
Segons la configuració de la instal·lació, els acoblaments de diafragma estan disponibles en configuracions d'un sol disc, de doble disc i d'anell separador.
